Uganda, el gran estat legislador que no protegeix als seus ciutadans

Poc ha d’envejar Uganda a altres potències mundials, però si analitzem les lleis en profunditat veiem que no s’adapten al context ni s’implementen per a beneficiar als i les ciutadanes

A Petits Detalls comptem amb un marc legal que defensa i justifica les accions que duem a terme; empoderem a les persones de les zones rurals perquè puguin conèixer i defensar els seus drets

 

15 d’octubre de 2021

 

 

Districte de Luuka, Uganda, 2021.

Foto: Meritxell Prats

 

 

US POT INTERESSAR…

UNA GENERACIÓN SIN EDUCACIÓN Llegeix el nostre últim post sobre els efectes de la Covid-19 al sistema educatiu ugandès.

AUTOR/A

Quico Germain Borrell és el president i fundador de Petits Detalls.

 

Quan s’implementa un projecte de cooperació o es promou qualsevol procés de canvi social en un país en vies de desenvolupament, és important estar familiaritzat amb el marc normatiu i legal del país d’actuació. Això significa, conèixer les lleis i les iniciatives públiques que influeixen directament a la feina que vols dur a terme.

Posem per exemple que formem part d’una organització que pretén implementar un projecte per a millorar l’accés a l’educació de nens i nenes de les zones rurals de Moçambic. No tindria sentit dissenyar el projecte sense tenir en compte la llei educativa del país i sense estudiar si existeix o no una iniciativa governamental d’educació pública, analitzant els seus punts forts i febles. D’aquesta manera, Petits Detalls i les nostres contraparts locals, portem ja anys analitzant les lleis domèstiques ugandeses, així com el marc legal internacional del país on treballem i volem ensenyar-vos algunes de les coses que hem après en aquest camí.

En primer lloc, Uganda ha signat i ratificat una àmplia majoria de convencions i instruments de dret internacional en relació amb els drets humans. Convencions com la universal de Drets Humans o la de Drets dels Nens han estat ratificades sense reserves. Això significa que Uganda ha agafat un compromís internacional per a alinear les seves lleis domèstiques al contingut de les principals convencions de Drets Humans i l’ha fet sense condicions.

Per a posar un exemple molt clar, quan Espanya va ratificar la Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona, ho va fer amb una reserva que reconeixia que no seria capaç de complir amb tots els articles que parlen d’igualtat entre homes i dones, ja que la Constitució Espanyola continua marcant una preferència d’homes sobre dones pel que fa a la successió monàrquica. Uganda, per part seva, va ratificar aquesta convenció també sense reserves. Això significa que els i les ciutadanes d’Uganda, sobre el paper, tenen protegits tots els seus drets humans bàsics. Per desgràcia, això no significa que sigui així a la pràctica, ni molt menys.

Pel que fa a les lleis domèstiques, Uganda compta amb normes com la Constitució de 1995, la Llei contra la violència domèstica de 2010, la Llei de la Infància i molts altres instruments legals que atorguen marge d’actuació per a la defensa dels col·lectius més necessitats, encara que continua havent-hi lleis discriminatòries vigents contra el col·lectiu LGTB i la legislació per a l’acció política ha estat canviada en nombroses ocasions per a benefici del president actual, en el poder des de 1986.

Qualsevol podria pensar, a questes alçades de l’article, que Uganda és un país amb una legislació excel·lent que poc o res ha d’envejar a altres potències mundials, però res més lluny de la realitat. Una vegada analitzats en profunditat els instruments legals, veiem que són lleis no adaptades al context i, en una àmplia majoria dels casos, mai implementades de manera eficient per a benefici dels i, sobretot, les ciutadanes. Això es deu a diverses raons, i encara que probablement necessitaríem una anàlisi en profunditat, intentarem presentar-les de manera resumida.

En primer lloc, moltes lleis ugandeses són significativament semblants a lleis britàniques antigues, a causa de la colonització a la qual va ser sotmesa Uganda durant dècades per part de Gran Bretanya. Això fa que moltes lleis no s’hagin adaptat al context i difereixin molt de la realitat que viu la gent ugandesa en el seu dia a dia. Per posar un exemple, el sistema educatiu ugandès és molt semblant al qual s’utilitzava al Regne Unit fa uns anys, quan probablement les necessitats de nens i nenes en zones rurals d’Uganda són molt diferents a les que tenen a Londres.

En segon lloc, tenir informació és un dret bàsic, però molt poques són les persones que realment coneixen els seus drets a Uganda, ni tampoc saben quines lleis els emparen a l’hora d’exercir-los. Això fa que l’accés a protecció i serveis legals sigui molt limitat i, en molts casos, inexistent. Un estudi realitzat per Petits Detalls en l’inici d’aquest any 2021 ens va donar a conèixer que més del 90% de les dones beneficiàries dels nostres projectes no tenien cap coneixement sobre els seus drets. Al seu torn, en moltes ocasions, ni aquelles persones encarregades de garantir els drets humans (policia, funcionariat públic…) són coneixedors d’aquests drets.

En tercer lloc, la corrupció, que és una pràctica molt habitual a Uganda i que, a més de limitar l’accés a serveis bàsics a aquells amb menys recursos, fa que creixi la desconfiança entre la població i aquelles institucions encarregades de defensar els seus drets. Si el sistema judicial és corrupte, de què serveix denunciar un cas d’agressió sexual si sé que el violador difícilment pagarà pels seus fets?

Per tant, podem extreure dues conclusions principals en estudiar el marc legal a Uganda: La primera, el país té una gran base teòrica i una molt pobra implementació pràctica. Podríem afirmar que Uganda és un gran estat legislador, si només mirem les lleis i no ens endinsem en la realitat social del país i els problemes que sofreixen els seus ciutadans.

La segona, comptem amb un marc legal que defensa i justifica les accions que estem duent a terme des de Petits Detalls. Empoderar a les persones de les zones rurals, donant-los a conèixer els seus drets i les vies existents per a la seva defensa és un pas imprescindible per a arribar a crear un canvi social sostenible en pro dels Drets Humans. Al seu torn, hem d’exigir a aquelles persones i institucions encarregades d’això, el compliment íntegre dels drets de totes les persones, sense discriminació de cap mena.

 

Cuando se implementa un proyecto de cooperación o se promueve cualquier proceso de cambio social en un país en vías de desarrollo, es importante estar familiarizado con el marco normativo y legal del país de actuación. Esto significa, conocer las leyes y las iniciativas públicas que influyen directamente al trabajo que quieres llevar a cabo.

Pongamos por ejemplo que formamos parte de una organización que pretende implementar un proyecto para mejorar el acceso a la educación de niños y niñas de las zonas rurales de Mozambique. No tendría sentido diseñar el proyecto sin tener en cuenta la ley educativa del país y sin estudiar si existe o no una iniciativa gubernamental de educación pública, analizando sus puntos fuertes y débiles. De esta manera, Petits Detalls y nuestras contrapartes locales, llevamos ya años analizando las leyes domésticas ugandesas, así como el marco legal internacional del país donde trabajamos y queremos enseñaros algunas de las cosas que hemos aprendido en este camino.

En primer lugar, Uganda ha firmado y ratificado una amplia mayoría de convenciones e instrumentos de derecho internacional en relación con los derechos humanos. Convenciones como la universal de Derechos Humanos o la de Derechos de los Niños han sido ratificadas sin reservas. Esto significa que Uganda ha cogido un compromiso internacional para alinear sus leyes domésticas al contenido de las principales convenciones de Derechos Humanos y lo ha hecho sin condiciones.

Para poner un ejemplo muy claro, cuando España ratificó la Convención sobre la eliminación de todas las formas de discriminación contra la mujer, lo hizo con una reserva que reconocía que España no iba a ser capaz de cumplir con todos los artículos que hablan de igualdad entre hombres y mujeres, ya que la Constitución Española sigue marcando una preferencia de hombres sobre mujeres en cuanto a sucesión monárquica se refiere. Uganda, por su parte, ratificó esta convención también sin reservas. Esto significa que los y las ciudadanas de Uganda, sobre el papel, tienen protegidos todos sus derechos humanos básicos. Por desgracia, esto no significa que sea así a la práctica, ni mucho menos.

En cuanto a leyes domésticas se refiere, Uganda cuenta con normas como la Constitución de 1995, la Ley contra la violencia doméstica de 2010, la Ley de la Infancia y muchos otros instrumentos legales que otorgan margen de actuación para la defensa de los colectivos más necesitados, aunque sigue habiendo leyes discriminatorias vigentes contra el colectivo LGTB y la legislación para la acción política ha sido cambiada en numerosas ocasiones para beneficio del presidente actual, en el poder desde 1986.

Cualquiera podría pensar, a estas alturas del artículo, que Uganda es un país con una legislación sobresaliente que poco o nada tiene que envidiar a otras potencias mundiales, pero nada más lejos de la realidad. Una vez analizados en profundidad los instrumentos legales, vemos que son leyes no adaptadas al contexto y, en una amplia mayoría de los casos, nunca implementadas de manera eficiente para beneficio de los y, sobre todo, las ciudadanas. Esto se debe a diversas razones, y aunque probablemente necesitaríamos un análisis en profundidad, vamos a intentar presentarlas de manera resumida.

En primer lugar, muchas leyes ugandesas son significativamente parecidas a leyes británicas antiguas, debido a la colonización a la que fue sometida Uganda durante décadas por parte de Gran Bretaña. Esto hace que muchas leyes no se hayan adaptado al contexto y difieran mucho de la realidad que vive la gente ugandesa en su día a día. Por poner un ejemplo, el sistema educativo ugandés es muy parecido al que se utilizaba en el Reino Unido hace unos años, cuando probablemente las necesidades de niños y niñas en zonas rurales de Uganda son muy distintas a las que tienen en Londres.

En segundo lugar, es un derecho básico el tener información, pero muy pocas son las personas que realmente conocen sus derechos en Uganda, ni tampoco saben qué leyes los amparan a la hora de ejercerlos. Esto hace que el acceso a protección y servicios legales sea muy limitado y, en muchos casos, inexistente. Un estudio realizado por Petits Detalls en el inicio de este año 2021 nos dio a conocer que más del 90% de las mujeres beneficiarias de nuestros proyectos no tenían ningún conocimiento acerca de sus derechos. A su vez, en muchas ocasiones, ni aquellas personas encargadas de garantizar los derechos humanos (policía, funcionariado público…) son conocedores de estos derechos.

En tercer lugar, la corrupción, que es una práctica muy habitual en Uganda y que, además de limitar el acceso a servicios básicos a aquellos con menos recursos, hace que crezca la desconfianza entre la población y aquellas instituciones encargadas de defender sus derechos. Si el sistema judicial es corrupto, ¿de qué sirve denunciar un caso de agresión sexual si sé que el violador difícilmente pagará por sus hechos?

Por lo tanto, sacamos dos conclusiones principales al estudiar el marco legal en Uganda: La primera, Uganda tiene una gran base teórica y una muy pobre implementación práctica. Podríamos afirmar que Uganda es un gran estado legislador, si solo miramos las leyes y no nos adentramos en la realidad social del país y los problemas que sufren sus ciudadanos.

La segunda, contamos con un marco legal que defiende y justifica las acciones que estamos llevando a cabo desde Petits Detalls. Empoderar a las personas de las zonas rurales, dándoles a conocer sus derechos y las vías existentes para su defensa es un paso imprescindible para llegar a crear un cambio social sostenible en pro de los Derechos Humanos. A su vez, debemos exigir a aquellas personas e instituciones encargadas de ello, el cumplimiento íntegro de los derechos de todas las personas, sin discriminación de ningún tipo.

 

Facebook
Twitter
Instagram